|
En el món actual, les indústries de la llengua, la Traducció i la Traductologia aplicada poden ser eines fonamentals a fi de permetre una transferència efectiva del patrimoni cultural i cientificotècnic més enllà de les limitacions imposades per les llengües i, sobretot, les fronteres administratives. La Traducció, entesa com una disciplina aplicada de la Filologia i la Lingüística, és el millor pont per fer efectiva la interculturalitat i la transmissió efectiva de les idees. La traducció és el millor Mercuri per véncer les fronteres administratives, i permetre el coneixement entre les diverses cultures, llengües i literatures.
Així, ja no hi haurà fronteres: els textos dels “clàssics” europeus podran estar a l’abast, fins i tot en les seues edicions més antigues (princepes i fins i tot en facsímils), que poder resultar pràcticament introbables o inassequibles, i, a més, els “clàssics” europeus, convenientment traduïts estaran ja a disposició de tots els lectors. A més, podem dotar aqueixes edicions poliglotes d’”annexos” que les faran especialment interessants per als estudiosos: concordances i lematitzacions, índexs de freqüències, vocabularis, glossaris, elements multimèdia, recursos educatius, etc. En definitiva, hem de crear productes culturals marcats per l’excel·lència dels continguts i dels autors o investigadors, que resulten aptes per al públic especialista i, alhora, per al públic general. Això és el que desenvolupem actualment amb els projectes IVITRA i TRAMICTEK, respectivament, Institut Virtual Internacional de Traducció i la Xarxa Europea d’Excel·lència i STREP “Translation, Multilingualism, Information and Communication Technologies, and Transference of Knowledge”.
Es tracta d’una metodologia interdisciplinar i que té uns objectius que, tot i concretats quant a les obres de referència, poden ser fàcilment extrapolables i adaptables a altres autors que, en general, presenten unes condicions semblants a les que hem exposat anteriorment. Aquesta mena d’estudis ens poden aportar un coneixement més sòlid i fonamentat (diacrònic i sincrònic) de la història de la llengua de què es tracte. D’altra banda, poden fer possible l'estudi exhaustiu del lèxic de l’autor de què es tracte, de la seua fixació gràfica i de la seua càrrega semàntica, tot establint una perspectiva contrastada amb el lèxic d'altres autors coetanis. Finalment, ens poden oferir un referents històrics o clàssics (antics o també moderns) útils per a l’enriquiment de la coneixença de la teoria i praxi de la traducció. |
